(Plagio Domingo a la editorial algaida) EL PRÍNCEP DESMEMORIAT

Uns reis d'un ric país vivien preocupats. I és que només tenien un fill, príncep hereu, a qui, tot i que era un xicot formós, li passava una cosa fatal: el pobret tenia menys memòria que un conill. A cada estona se li oblidava què estava fent. Es posava a rascar-se una cama i al moment, zas!, es quedava en blanc i començava a fer voltes pel palau. A voltes, en vestir-se, li quedava un camal sense posar; o, quan menjava, deixava el plat a mitjan acabar. Inclús quan dormia, es despertava volent recordar què feia al llit. Per tot açò, comprendreu, l'anomenaven el Príncep Desmemoritat. Sons pares havien regirat cel i terra buscant un remei contra aquella desgràcia. Però, res; ni savis, fetillers, ni curandors, en trobaven la soluciò. Al Príncep li havien fet engolir tota classe de potingues i beuratges. Un dia la flor de l'alilot; daltre, l'aigua de Sant Roc.. Imposible, no hi havia cap cosa al món que poguera tornar-li la memòria. Daltre vingué el metge més famós de la Terra.-Què li passa, majestat? -Doncs...Etc

Comentarios

Entradas populares