CAPITOL VINT (DE LA MAI VISTA NI ESCOLTADA AVENTURA QUE AMB EL MENYS PERILL SIGUE ACABADA DE FAMOS CABALLER EN EL MON, COM LA QUE ACABA EL VALEDOR CABALLER DON QUIXOT DE LA TACA)

Pareguele be el consell a don Quixot i, prenent de la corda a Rocinant, i Sancho del cabestro al seu asne, despres de haber possat sobre ell els relleus que del sopar quedaren, comensaren a caminar pel prat amunt a fosques, perque la escuritat de la nit no els deixava vore cosa alguna (pun i coma), mes no havien caminat doscents metres quan arriva als seus oits un gran soroll d'aigua, com que d'alguns grans y alsats risques es despenyava. Alegrar-los va el soroll en gran manera (punt i coma), i parant-se a escoltar fins a on sonava, escoltaren a deshora altre fort rebombori que els aofega el content de l'aigua, especialment a Sancho, que naturalment era medros i de poquet anim. Dic que sentiren que donaven uns colps a compas, amb un cert cruixir de ferros i cadenes, acompanyats del furios rugit del aigua, que posaren pavor a qualsevol altre cor que no fora el de Don Quixot. Era la nit, com ja s'ha dit, escura, y ells acertaren a entrar entre uns arbres alts, fulles dels quals, mogudes pel moll vent, feien un temeros i docil soroll (pun i coma), de manera que la soletat, el puesto, la escuritat, el soroll de l'aigua, amb el suau parlar de les fulles, tot causava horror i espant, i mes quan veren que ni els colps cessaven, ni el vent dormia, ni el mati arrivava (punt i coma), afegint-se a tot aso la ignorancia sobre el lloc on es trovaven. Pero Don Quixot, acompanyat pel seu intrepid cor, s'avalansa sobre Rocinant i, embrasant la seua rodela, fica el llanso creuant el seu pit y digue:

(...)

Comentarios

Entradas populares