DON QUIXOT, CAPITOL VINTISET (DE COM ISQUEREN AMB LA SEUA INTENCIO EL CURA Y EL BARBER, AMB ALTRES COSES DIGNES DE QUE ES CONTEN EN AQUESTA GRAN HISTORIA)

[...]

Va entrar Sancho per aquelles quebrades de la serra, deixant als dos en una por per on corria un xicotet mans rierol, a qui feien ombra agradable i fresca altres penyes i alguns arbres que per alli estaven. La calor, i el dia que alli aplegaren, era dels del mes de Agost, que per aquells llocs sol ser la cremor molt gran; l'hora, les tres de la vesprada: tot el cual feia el puesto mes agradable, i que convidas a que en ell esperasen la tornada de Sancho, com aixi feren. Estant, doncs, els dos alli, sosegats, i a l'ombra, aplega als seus oits una veu, que, sense ser acompanyada per cap altre so, dolsa i regaladament sonava, de la que no poc es varen admirar, per pareixer-los que aquell no era lloc on pogues haver qui cantas tan be. Perque encara que sol dir-se que per les selves i camps es troven pastors de veus extremades, son mes encareiximents de poetes que veritats; i mes cuan advertiren que lo que escoltaven cantar eren versos, no de rustics ganaders, sino de discrets cortesans. I va confirmar aquesta veritat haber sigut els versos que escoltaren aquestos:

Quien menoscaba mis bienes?
Desdenes.
Y, quien aumenta mis duelos?
Los celos.
Y, quien prueba mi paciencia?
Ausencia.
De este modo, en mi dolencia
Ningun remedio se alcanza
Pues me matan la esperanza
Desdenes, celos y ausencia.

Quien me causa este dolor?
Amor.
Y, quien mi gloria repugna?
Fortuna.
Y, quien consiente en mi duelo?
El cielo.
De este modo, yo recelo
Morir deste mal extra~o
Pues se aunan en mi da~o
Amor, fortuna y cielo.

Quien mejorara mi suerte?
La muerte.
Y el bien de amor, quien le alcanza?
Mudanza.
Y sus males, quien los cura?
Locura.
De este modo, no es cordura
Querer curar la pasion,
cuando los remedios son
Muerte, mudanza y locura. 

Comentarios

Entradas populares