DON QUIXOT DE LA TACA 3 (final de la primera part)

[...]

El canonge i el cura i barber li digueren que faria molt be en fer el que deia; i aixi, habent rebut gran gust de la simplicitat de Sancho Panxa, ficaren a don Quixot en el carro, com abans venia; la prosseso torna a ordenarse i a proseguir el seu cami; el cabrer va despedir-se de tots; els quadrillers no vullgueren passar endavant, i el cura els paga el sel's debia: el canonge demana al cura que li avisas el succes de don Quixot, si sanaba de la seua bojeria, o proseguia amb ella, i amb aso, prengue llicencia per a seguir el seu viatje. En fi, tots es dividiren i apartaren, quedant sols el cura i el barber, don Quixot y Panxa, i el bo de Rocinant, que a tot el que havia vist estava amb tanta paciencia com el seu amo.

El bouero arrea als seus bous i acomoda a don Quixot sobre un feix de heno, i amb la seva acostumada flema segui el cami que el cura vullgue, i al cap de sis dies arrivaren a la aldea de don Quixot, on entraren en la meitat del dia, que acerta a ser Diumenge, i la gent estava tota en la plasa, per meitat de la cual atravessa el carro de don Quixot. Acudiren tots a vore el que en el carro venia, i quan conegueren al seu compatriota, quedaren meravellats, i un nano va acudir correguent a donar les noves a la seva ama i la seva neboda de que son tio i el seu senyor veia prim i groguenc, i estingut sobre un monto d'heno i sobre un carro de bous. Cosa de llastima va ser escoltar els crits que les dos bones dones alsaren, les bufetades que es donaren, les maldicions que de nou tirarent als maleits llibres de cavalleries, tot el qual es renova quan veren entrar a don Quixot per les seues portes.

A les noves d'esta vinguda de don Quixot, acudi la dona de Sancho Panxa, que ja savia que havia anat amb ell servint-li d'escuder, i aixi com va vore a Sancho, lo primer que li pregunta sigue que si venia bo a asno. Sancho respongue que venia millor que el seu amo.
-Gracias sean dadas a Dios- replica ella-, que tan de bo m'ha fet; pero conteume agora, amic: quin be haveu tragut de vostres escuderies? |Quina saboyana me porteu a mi? Quines sabatetes als vostres fills?
-No porte res d'aixo -digue Sancho-, dona meua, encara que porte altres coses de mes adecuat moment y consiceracio.
-D'aixo rep jo molt de gust -respongue la dona-: -porteume eixes coses de mes consideracio i mes moment, amic meu; le vull veure, per a que se m'alegre aquest cor, que tan trist i descontent ha estat en tots els segles de la vostra absencia.
-A casa us les mostrare, dona. -digue Panxa-, i per agora estigueu-ne contenta; que siguen Deu servit de que altra volta eixcam de viatje a buscar aventures, vos me voreu preste comte, o governador d'una insula, i no de les de per ahi, sino la millor que puga trovar-se.
-Vullga'l aixi el Cel, marit meu; que be ho farem menester. Mes digueu-me: que es aixo de insules, que no ho entenc?
-No es la mel per a la boca del asne -respongue Sancho-; al seu temps ho veuras, dona, i encara t'admiraras de escoltarme cridar senyora de tots els teus vassajos.

(...)

Totes estes xerrades passaren entre Sancho Panxa i Juana Panxa, la seva dona, en tant que el ama i neboda de don Quixot el reberen; el despullaren, i el tendiren al seu antic llit. Ell les mirava amb ulls atravessats, i no acavava d'entrendre en quina part es trovava.

Pero el autor de aquesta historia, doncs que amb curiositat i diligencia ha buscat els fets que don Quixot feu a la seua tercera eixida, no ha pogut trovar-hi noticia d'ells, al menys, per escriptures autentiques; sols la fama ha guardat, en les memories de la Taca, que don Quixot la tercera vegada que eixque de sa casa fou a Zaragoza, on se trova en unes famoses justes que en aquella ciutat feren, i alli passaren coses dignes del seu valor i bon coneiximent.


Comentarios

Entradas populares